Georg Friedrich Handel va néixer el 23 de febrer de 1685 a Halle (l’actual Alemanya) i va morir el 14 d’abril de 1759 a Westminster, Regne Unit.
El seu llegat musical és la síntesi dels estils alemany, italià, anglès i francès, de la primera meitat del segle XVIII, incloent-hi obres en pràcticament tots els gèneres de la seva època.
Quaranta-dues òperes, vint-i-quatre oratoris (El Messies, entre ells) i un llegat coral són el més destacat de la seva producció musical, arribant fins a gairebé tres-centes peces musicals en total.
Va ser director de la Royal Academy of Music de Londres des del 1720 al 1728 i va gaudir del mecenatge de la noblesa, així com del clergue.
Va aconseguir ser tot un expert en instruments de tecla, com el clavicordi i l’orgue i també óboe i violí. Als disset anys, ja l’havien nomenat organista de la catedral de Halle, la mateixa on el seu propi professor, Zachow ocupave el lloc.
Tot i això, el jove músic sentía que tenia molt més per aprende, i així ampliar la seva experiència musical. Va viatjar a Hamburg i va començar a treballar amb l’orquestra de l’opera local, però el seu entrenament no va acabar allà: admirador profund de l’opera, el 1706 es va instal·lar a Itàlia per continuar la seva pràctica com a intèrpret i compositor, ràpidament van començar a comparar-ho amb Doménico Scarlatti, uns dels grans clavecinistes de llavors.
Una de les seves obres més emblemàtiques es l’himne que va compondre per a la coronació del rei angles Jordi II, des d’aquell moment s’ha cantat a cada coronació británica, fins i tot a la d’Isabel II.
George Friedrich Händel (1685-1759), compositor alemany, naturalitzat ciutadà britànic,
va ser un músic molt prolífic. En el seu catàleg, s’hi compten nombroses òperes, una vintena d’oratoris, obres corals profanes i religioses diverses, cantates i obertures. En la seva música conflueixen els diferents estils barrocs europeus: la solidesa estructural alemanya, la melodia italiana, la claredat i l’equilibri francès i el peculiar barroc anglès. El Messies és, sens dubte, l’oratori més reconegut i aplaudit dels vint que va crear.
Charles Jennens, un escriptor de segona fila, ha passat a la història per haver escrit el text d’El Messies. Inspirat en la Bíblia, Jennens presenta l’obra com si fos una òpera, dividida en tres actes i aquests subdividits en escenes. S’hi canten, amb les mateixes paraules bíbliques, els esdeveniments messiànics fonamentals. Està basada en les profecies del llibre d’Isaïes, diverses cites dels evangelis, la carta de Sant Pau als cristians de Corint i en l’Apocalipsi, un llibre de profecies del Nou Testament.
La primera part es refereix a l’Advent i Nadal. La segona il·lustra la Passió, Resurrecció i Ascensió del Senyor. Del dolor i la tristor inicial es passa a la gloriosa explosió de joia que
suposa l’Al·leluia. Finalment, la tercera part relata la victòria de Crist davant la mort i el judici final amb l’impressionant Amen que clou l’obra.
Händel va concedir al Cor l’autèntic protagonisme, tot destacant l’expressió de la comunitat més que no la de les persones individuals. L’obra inclou una gran diversitat de melodies, presentades de diferents maneres: els recitatius empren ritmes irregulars, relacionant la música amb les inflexions de la parla normal; les àries dels solistes són descriptives o de caràcter meditatiu i les peces corals exploren una ampla diversitat d’estils: polifònic, harmònic i fugues.
L’orquestra es fonamenta en els instruments de corda, oboès i fagots que reforcen el Cor. L’autor introduí també una parella de trompetes i timbals, que aporten, en determinats moments, un impacte excitant.
Creada a Londres l’any 1741, l’obra s’estrenà a Dublín, l’any 1742, sota el títol d’Un oratori. No va ser fins a l’any 1749 que es presentà sota el títol d’El Messies.
En aquesta ocasió les veus solistes seran: Noemí Anglada, soprano; Marta Roca, mezzosoprano; Roger Berenguer, tenor i Paulino Maria, baix. L’orquestra, integrada per vint-i-cinc músics, actuarà sota la direcció del mestre Antoni Pons Morlà. Cal destacar la feina duita a terme pel mateix mestre director, així com la que han desenvolupat Martina Garriga i Noemí Anglada com a mestres de cor del Cor Illa de Menorca i la coral s’Estel de Ciutadella respectivament.
Aquesta magistral obra simfònica-coral és una composició sacra per a cor, quatre veus solistes -soprano, mezzosoprano, tenor i baix – i orquestra
Llegir mésDanses polovtsianes de l’òpera El Príncep Ígor. A. Borodin
Llegir més