Txaikovski, Borodin i Mússrgski

El Príncep Ígor és una monumental òpera en quatre actes i un pròleg amb música d’A. Borodin i llibret del mateix compositor. A causa de la seva mort, l’any 1877, l’ obra va quedar inacabada i posteriorment la partitura fou revisada i acabada pels compositors N. Rimski-Korsakov i A. Glazunov.

El llibret es basa en una epopeia russa del segle XII, que relata la campanya militar del príncep rus contra les tribus invasores dels cumans. La partitura inclou les conegudes, populars i bellíssimes “Danses polovtsianes” que corresponen al final del segon acte, colpidor i exultant, carregat d’una bellesa i inspiració melódica. L’autor reflecteix en aquesta magistral obra una mescla de melodies sensuals i rítmiques d’una gran intensitat, que evoquen escenes d’una gran celebració.

Cantata Moscú. P. I. Txaikovski

Txaikovski va escriure la Cantata Moscú l’any 1883, amb motiu de la coronació del Tsar Alexandre III, una obra brillant i grandiosa tal com mereixia una celebració tan solemne. Fou composta inspirada en un text del poeta rus Apolon Maikov, un dels representants més significatius del moviment neoclàssic.

En ella, Txaikovski empra una mescla d’elements litúrgics i operístics en el tractament coral. Les parts solistes, d’una gran rellevància, són per a mezzosoprano i baríton.

Boris Godunov. Escena de la Coronació. M. Mússorgski

Boris Godunov és considerada l’òpera més important de tot el repertori rus. L’obra, amb llibret del mateix compositor, està basada en la tragedia històrica homónima del poeta i novelista rus Aleksandr Pushkin, creador de la literatura russa moderna. L’òpera pertany al gènere de l’anomenada òpera literària clàssica i fou escrita en una època en què el drama històric dominava l’escena russa.

La partitura de Mússorgski, un autor que intentà alliberar la música russa de la influència occidental i recuperar la rica tradició popular, té una força i una audàcia extraordinàries gràcies a la poderosa orquestració que la caracteritza. L’obra, que va presentar diverses versions, fou definitivament escrita l’any 1872. En ella, les set escenes que la formen es distribueixen en un pròleg i quatre actes.

Un dels moments més importants i espectaculars de l’òpera és l’escena de la Coronació de Boris com a nou tsar, que se’ns mostra revestida d’una solemnitat i sonoritat extraordinàries. Entre aclamacions del poble, representat pel cor, Boris convida a participar de la festa, després d’expressar el seu íntim temor per la pesada càrrega que implica assumir la delicada responsabilitat del poder. Boris Gudonov ofereix una visió pessimista de la història: el destí de fam i misèria del poble romandrà intacte, independentment de qui governi.